Hermeneus

El problema de la tècnica moderna no és que les màquines siguin perilloses. És que han produït una manera de mirar el món que ho converteix tot en recurs disponible. Inclosos els humans. I el pitjor és que aquesta mirada ja era aquí molt abans que existissin les màquines. Heidegger va escriure la major part de les seves obres importants entre 1927 i 1938. Però la seva reflexió sobre la tècnica moderna és dels anys quaranta i cinquanta (el que s’anomena el Heidegger tardà) i representa un gir ...

Heidegger no és un filòsof de la mort en el sentit que l’obsessionés morir. És un filòsof de la mort en el sentit que li interessa el que la consciència de la mort fa a l’existència mentre vivim. La diferència és enorme. Hi ha una frase de Heidegger que s’ha repetit tant que ha perdut la força: la mort és la possibilitat més pròpia, incondicional, certa i indeterminada del Dasein. Desglossem-la, perquè cadascun d’aquests adjectius fa feina filosòfica. La mort és la possibilitat més pròpia: ni...

La major part del temps no som nosaltres mateixos. Siguem honestos: fem el que fa tothom, diem el que diu tothom, opinem el que s’opina. Heidegger té una paraula per a tot això. I no és un insult: és una descripció ontològica del mode d’existir que compartim per defecte. Fes un experiment mental. Pensa en com has decidit les últimes coses importants de la teva vida: on viure, a què dedicar-te, amb qui relacionar-te, com vestir-te, quins valors defensar en públic, de què riure i de què no. Qui...

La filosofia occidental va passar dos mil anys analitzant les coses com si fossin objectes davant d’un observador. Heidegger diu que el mode primari de relació amb les coses no és l’observació. És l’ús. I quan el martell es trenca, passa alguna cosa filosòficament extraordinària. Et disposes a clavar un clau. Tens el martell a la mà i el fas servir. En aquell moment, on és el martell, filosòficament parlant? No és davant teu com un objecte que observes. No el veus, no el penses, no el notes. ...

La primera vegada que un estudiant de filosofia es troba amb la paraula Dasein, normalment la busca al diccionari, troba que vol dir “existència” o “ser aquí” i pensa que no serveix per gaire. Error. Darrere d’aquelles dues síl·labes hi ha tota una revolució filosòfica. Heidegger podia haver dit “subjecte”. Podia haver dit “individu”, “persona”, “consciència”, “ànima”. Tenia moltes opcions. Va triar Dasein, una paraula de l’alemany quotidià que literalment vol dir “ser aquí”. La tria no és un...

Tothom ha sentit parlar de Heidegger. Gairebé ningú l’ha llegit fins al final. I els pocs que ho han fet no sempre n’han sortit millor. Però hi ha una pregunta al cor de tot el seu pensament que és tan elemental que fa vergonya que ningú se l’hagués feta seriosament abans. Hi ha una pregunta que la majoria de la gent ha tingut alguna vegada, normalment tard a la nit i sense haver-la buscada: per què existeix alguna cosa en comptes de no existir absolutament res? La pregunta dura uns tres sego...

Todo el mundo cree saber qué es la ideología: es lo que tienen los demás. Y qué es la utopía: un sueño bonito pero inútil. Ricoeur dice que las dos definiciones populares son incorrectas. Y que equivocarse en esto tiene un coste político muy alto. Hay palabras que la historia ha cargado de tanto contenido polémico que ya casi no se puede pensar con ellas. “Ideología” es una. Desde Marx, que la definió como falsa conciencia al servicio de los intereses de clase, hasta el uso cotidiano contempo...

No toda memoria es justa. No todo olvido es irresponsable. Y recordar bien no es recordar mucho; es saber qué hacer con lo que se recuerda. Ricoeur publicó La memoria, la historia, el olvido en el año 2000. Tenía ochenta y siete años. El siglo XX acababa de terminar. El siglo de las guerras mundiales, de los genocidios, de las dictaduras, de los campos de exterminio, de las bombas atómicas, de las desapariciones. El siglo en que la humanidad demostró con mayor sistematicidad que en ningún otr...

La filosofía occidental lleva siglos preguntándose quién soy yo. Ricoeur dice que esa pregunta no tiene respuesta si no incluyes a los demás. No como contexto. Como condición de posibilidad. Hay una imagen que Ricoeur usa en el título de uno de sus libros más importantes y que lo dice todo antes de abrir la primera página: Soi-même comme un autre. En castellano: Sí mismo como otro. No “yo y los demás”, no “el sujeto y el mundo”, no “la identidad frente al otro”. Sino: yo mismo, en tanto que o...

Hay dos maneras de ser el mismo a lo largo del tiempo. La primera es no cambiar. La segunda es mantenerse fiel. No son lo mismo. Y la diferencia lo cambia todo. El castellano, como casi todas las lenguas europeas, tiene un problema: usa la misma palabra para dos cosas completamente distintas. Cuando dices "soy el mismo que era hace veinte años", puedes estar diciendo que no has cambiado demasiado: mismo ADN, misma cara más o menos, mismos datos en el pasaporte. O puedes estar diciendo que sig...